Crònica de la festa “El Borsí per al Barri!”

El passat 21 d’octubre, la plataforma el Borsí per al Barri ens vam obrir i presentar al barri amb una festa popular que va acabar sent una demostració de força veïnal amb una sensació i un clam inequívocs: El barri és viu i el Borsí ha de ser per al Gòtic.

Inicialment, la plaça de la Verònica es va omplir d’infants que, a la sortida de l’escola, s’hi van acostar per menjar xocolata desfeta i veure els fantàstics trucs de màgia del Mag Pota, l’encarregat de dinamitzar la vetllada.

De seguida, les intervencions veïnals* es van anar intercalant amb actuacions musicals de tota mena. El grup Rumbakana va ser l’encarregat d’animar l’ambient abans dels primers parlaments. En Xavi, carter del barri i persona amb molta experiència en la gestió comunitària de l’Ateneu Popular de Nou Barris, va començar la seva intervenció posant l’èmfasi en la necessitat d’impulsar projectes culturals comunitaris per recuperar i impulsar la vida veïnal i de barri, especialment en un barri com el Gòtic tant amenaçat per l’especulació. La posterior intervenció de la Rosi, veïna del barri, va ser un punyent relat de vivències i sensacions del que per a ella va ser el seu barri i la seva vida quotidiana i en el que s’havia convertit per culpa del turisme i l’especulació. Amb nostàlgia, tristesa, molta ràbia però també molta esperança, la Rosi va aconseguir transmetre un relat amb el qual es va sentir identificat tot el veïnat que es va acostar a la plaça, que de seguida va arrencar càntics contra el turisme i a favor d’“El Borsí per al Barri!”. Per tancar aquesta ronda de parlaments, els joves i infants de Xamfrà Centre,  amb el seu grup de percussió, ens va fer ballar i moure el cos a tothom amb una actuació que ens va deixar bocabadats, demostrant-nos un cop més que el dret a aprendre i viure la cultura és un dret ineludible per viure una vida amb sentit.

Tot seguit, van prendre la paraula dues joves de l’Assemblea de Joves de Ciutat Vella, que van insistir en el fet que el turisme s’està menjant el barri i van remarcar que El Borsí ha de tenir una funció com a espai on posar en pràctica un model d’oci alternatiu a l’actual i on les joves puguin gaudir d’un ambient en el que puguin compartir opinions, preocupacions i idees per fer “el barri una mica més nostre” i evitar la fuga de gent jove cap a altres barris. Després, vam procedir a la lectura del manifest i vam donar pas a més actuacions musicals i a lectura de poesia, que van tancar la festa en un ambient reivindicatiu però alhora molt festiu.

Durant tota la tarda, a més, el col·lectiu DrapArt va omplir la reixa que impedeix l’accés al Borsí de post-its on la gent podia escriure suggeriments i idees pel projecte, que al finalitzar l’acte vam recollir i serviran per conèixer les inquietuts que té el veïnat del barri.

La festa va ser, doncs, un èxit rotund i no va fer més que demostrar que el veïnat del Gòtic n’està fart de l’onada turística i especuladora que s’està menjant el barri, però que tot i que la vida quotidiana cada cop hi és més difícil, el Borsí es veu com una oportunitat per tornar a creure que és possible recuperar el barri des del veïnat i per al veïnat. Una oportunitat per construir cultura, aprendre junts, fer barri i compartir. No pararem fins que ho aconseguim.

Visca el Gòtic i la seva gent! El Borsí per al barri!

*Textos de les intervencions originals:

  • Xavi:

Els veïns i les veïnes del Gòtic no ens resignem a desaparèixer, tot i que amb el que portem d’any el 86% de habitatge venut sigui d’inversions de gent que mai trepitjarà els carrers del barri, tot i que necessitem equipaments públics; residència de gent gran amb serveis comunitaris, escola de secundària, espais per jugar….
Poc a poc anem recuperant més espais públics aliats amb un dret fonamental universal: La Cultura.
Seria bo no conformar-se amb l’accés a la cultura. Crear-la, construir-la, produir-la i que sigui dirigida i gestionada des de la societat col·lectiva de les entitats i els moviments socials.
El Gòtic no és aliè a l’;onada comunitària que viu i creix a la ciutat. Hi han projectes germans: l’Ateneu Harmonia a Sant Andreu, el Casal de Barri de la Prospe, l’Ateneu la Bòbila o l’Ateneu Popular, tots a Nou barris, la Casa Orlandai de Sarrià, can Batlló a Sants, la RAI, o el Pou de la Figuera al Casc Antic, l’espai Germanetes de l’Eixample i d’altres que han de venir com la Segle XX de la Barceloneta, el Teatre Arnau del Raval o el Mas Guinardó.

Per tant: NO ESTEM SOLES!!! EL BORSI PER AL GÒTIC!! TEIXIM VIDA COMUNITÀRIA!!

  • Rosi:

UNA HISTORIA MÁS.

Llegué a Barcelona en el ochenta y nueve.
Me dio tiempo a conocer los chiringuitos de la Barceloneta. Las plazas y calles oscuras, húmedas, llenas de yonkis pinchándose por las esquinas y rincones. Por casualidad acabé viviendo en el carrer Pou de la Figuereta.

Con la inminencia de los juegos olímpicos del 92 presenciamos como se cargaron el
barrio de la Ribera.
Por aquel entonces ya me echaron de mi casa, donde ahora se encuentra El Forat de la Vergonya, que se consiguió gracias a la lucha vecinal que pelearon todo lo que pudieron y más, para uso y disfrute de sus vecinos .
Pero me tuve que marchar.
La vida, la suerte, no sé el qué, me llevo a un piso en la calle Sant Rafael, al lado de Robadors, con sus bares de alterne y clubs llenos de señoras y señoritas que no dejaban indiferente a nadie.
Al cabo de un tiempo hicieron la Rambla del Raval, echando abajo cientos de pisos, desplazando a vecinos del barrio, muchos de ellos reubicados en pisos sociales.
Desapareció el ciutat vella donde nos juntábamos las gentes alocadas y cachondas del barrio y con él se fue una parte del alma del Raval de aquel entonces.
En aquella época estudiaba en la Llotja, pasé dos fantásticos años bajando por la calle Robadors, cruzando la Rambla, Fernando y Avinyó para llegar a la Llotja. Magnífico ambiente se respiraba entre carpetas y folios, bolis y cartabones, gente joven, artistas y ganas de flipar.
Descubrí la Boqueria, cada día pasaba a comprar el pescaíto fresco y el filete recién cortado, listo para comer, fresco y tierno. Esas verduras de las payesas siempre tan generosas; -“Maca, reina”- dulces palabras que te alegraban el día.
Siendo del norte no estaba acostumbrada a tanta atención y cariño.
De Sant Rafael no me echaron, me fui, durante dos años aproximadamente pero siempre cerca, en el barri de Sant Antoni.
Volví al Gòtic, al carrer Gignàs, donde he vivido durante quince años hasta que nos echaron para hacer pisos turísticos o de lujo. Qué más da. En Gignàs nació mi hijo, hemos sido usuarios del CAP del Gòtic durante quince años y todavía nos resistimos a marchar. Al nacer, mi hijo fue a la Escola Bressol Carabassa, después ha sido y sigue siendo alumno de la Escola Àngel Baixeras.
Siento que he sido testigo directo de los cambios que ha sufrido esta ciudad, expulsión de vecinos, cierres de colmados y tiendas de proximitat. Cómo las calles están llenas de seres extraños que parecen zombis haciendo lo que hay que hacer!

TURISMO!!!
Turismo de mierda, destructivo y depredador, se lo carga todo para que unos pocos empresarios y especuladores se forren sin ningún escrúpulo, haciendo desaparecer los barrios sin sus vecinos y costumbres.
Tristeza profunda siento cada vez que voy a la Boqueria, ya no paseo por las Ramblas y evito en lo posible las playas de la Barceloneta, nuestra fantástica playa de Sant Sebastià.
Quién te ha visto y quién te ve, Ciutat Vella, quién te ha visto y quién te ve.
Tristeza mucha tristeza, ver cómo se lo cargan todo. Expulsan a los vecinos y si no les expulsan se van.
Ya no se puede vivir entre tanto TURISZOMBI.
No hagáis turismo por favor, iros a vuestros pueblos, aldeas abandonadas a visitar primos o viejos amigos. Reencontraros con vuestras raíces, hacedlas revivir, no participéis del deterioro de las ciudades para pasar cuatro días. Desconectad de verdad para conectar con vosotros mismos.
Seguid luchando por lo poco que queda en el barrio para que los vecinos y las vecinas, cada vez menos, no os acabéis convirtiendo en una colonia protegida por peligro de extinción.
Acabaremos en algún museo como algo exótico que un día habitó el lugar…

Visca Ciutat Vella!!!
Fora el turisme del barri!!! El Borsí per a la gent del barri!!!

Barcelona 2016

  • Assemblea de Joves de Ciutat Vella:

Bona tarda i moltes gràcies per ser aquí,

Des de l’Assemblea de Joves de Ciutat Vella volem posar sobre la taula la situació a la que ens enfrontem com a joves residents al districte.
En un barri envaït pel turisme, on la majoria d’activitats i espais d’oci estan destinats cap a aquest col·lectiu, les joves de Ciutat Vella ens veiem forçades a abandonar el barri, no només per els preus desorbitats dels lloguers, una conseqüència entre moltes d’altres del brutal impacte de la massificació del turisme a la ciutat, sinó també per la manca d’equipaments que es destinen a la creació d’espais pel jovent.
Per tal de mantenir viu tant el moviment juvenil del barri com el seu futur, és essencial reconèixer la necessitat de crear un espai on poder desenvolupar una xarxa relacional forta entre el jovent de Ciutat Vella.

Des de l’AJCV doncs, reclamem El Borsí com a espai on posar en pràctica un model d’oci alternatiu a l’actual i on gaudir d’un ambient en el que les joves puguem compartir opinions, preocupacions i idees, i així fer el barri una mica més nostre.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s